L'HIVERN NO ESTÀ SENT TAN PROBLEMÀTIC COM L'ANTERIOR, PERÒ ELS TRANSPORTISTES TEMEN PATIR LES CONSEQÜÈNCIES SI HI HA NOUS TANCAMENTS ALS ACCESSOS PER FRANÇA A CAUSA DE LA NEU

Ha tancat un primer mandat de quatre anys. La setmana passada, ella i la seva junta, van ser reelegits per continuar al capdavant de l'Associació de Transportistes de Mercaderies i Carburants.

Junta de continuïtat.
L'objectiu és poder continuar amb tots els temes que teníem pendents i veure si en aquests quatre anys els podem acabar de tancar tots. La principal qüestió, que ja ve de lluny, és la llei del transport. És una llei que en un principi el Govern ens ha dit que la tindrà aprovada abans que acabi la legislatura.

Què n'espera de la llei?
La llei l'ha fet Govern i nosaltres hi hem fet les nostres aportacions.
Volem que sigui una llei de reciprocitat, tenir els mateixos avantatges i els mateixos inconvenients que tenen els transportistes de fora quan vénen aquí. Quan anem a Espanya necessitem una sèrie de documentació i volem que els transportistes que entrin a Andorra també l'hagin d'aportar. Quan anem a fora complim tota la legislació
europea i volem que quan vinguin aquí ells compleixin la que tindrem en el futur.

Com està el sector?
L'associació acull un 90% de les empreses de transport d'Andorra, sobretot les més importants.
Al tancament del 2012 hi havia 31 empreses de transport i 316 treballadors en total. Fa quatre anys hi havia 54 empreses i 458 treballadors.
Hi ha qui diu que el 2014 s'acabarà la recessió.
La sensació que tenim és que queda molt per fer. Pel que fa altransport el principal problema que tenim és que amb la crisi a l'Estat espanyol la gent puja a buscar-se la vida quan abans no interessava tant el mercat andorrà. Tenim més competència, però en contrapartida no tenim les mateixes oportunitats que tenen els transportistes de la Comunitat Europea. És el que reclamem, tenir una llei no que ens protegeixi, sinó que ens faci tan competitius com la resta.
I s'hi han de sumar els problemes amb els accessos a França.

No es pot repetir el que va passar l'hivern passat quan l'accés va estar tancat dotze dies seguits.
És molt important pel que fa a costos, perquè el transport que feies en un dia l'has de fer en dos. És un problema de difícil solució i no perquè el nostre Govern no hi estigui disposat, al contrari, però no depèn de nosaltres, depèn de França. Tu vas fins al Pas de la Casa pel port i t'ho trobes tot fantàstic i només surts del poble, et trobes la carretera com té la trobes. Això és molt difícil si el costat francès realment no té l'esperit de voler solucionar aquest problema.
Ha passat tot l'estiu i pràcticament no ha canviat res.
No. Pel que ens diuen la intenció de França no és gastar-se grans fortunes per arreglar aquesta carretera. No entenem que no s'arregli la carretera, que no s'arreglin els problemes amb les allaus i que no hi hagi més efectius per netejar els accessos quan cal. Per a França és més fàcil tancar la carretera que no pas donar solució al problema.
Els francesos sempre parlen de motius de seguretat.
La seguretat és molt important, però si tens les carreteres ben cuidades i sense neu això també vol dir seguretat. Entenem que quan cauen allaus és normal
que es tanqui l'accés, però el que no entenem és per què només prohibeixen passar els vehicles de gran tonatge. Si cau l'allau cau igual passi qui passi.

És injust el tracte als camions?
Totalment, perquè si algú va preparat contra les inclemències del temps són els camions andorrans.
Portem uns camions que ens costen un dineral, ben equipats, i et deixen a l'aparcament com la resta. És injust que ens tractin com els camions que van
de turisme. Per carreteres bones van molt bé, però els deixes pujar al port i es queden tirats. Demanem que en lloc de ser indiscriminat, als camions que vagin
equipats els deixin passar.

El Govern està fent prou?
Hem estat en moltes reunions i entenem que des d'Andorra més no es pot fer. A França de seguida et diuen que és una qüestió de seguretat. I quan et diuen que la seguretat de les persones no la posarem mai per sobre dels interessos
que tingui la gent de passar o no passar, ja no et donen
armes per lluitar. Almenys s'han compromès a fer combois a primera hora del matí i a primera hora de la tarda si s'ha de tancar.
Sort que la neteja del port funciona, perquè ja no tenen ajuts per al túnel d'Envalira.
Tornarem a intentar negociar amb l'actual director. Amb l'anterior vam arribar un acord perquè els transportistes paguessin un 50% menys i tothom passava pel túnel. Després va venir un altre director, l'actual, que li va semblar que això no era interessant.
Ho posarem sobre la taula, però estem parlant d'una empresa privada que si no li veu el benefici no ho farà.

I al túnel de les Dos Valires, com està funcionant el pas de mercaderies perilloses?
No hem tingut cap queixa, els camions estan passant normalment, tot i que nosaltres no hauríem apostat per aquest túnel.
El carburant ja no puja de manera desmesurada.
El preu del carburant s'ha estabilitzat.
Pel que fa a les empreses sobretot els anys 2010 i 2011 va
ser terrible, perquè tancàvem els exercicis amb un augment del 20%. Evidentment, qui sí que ho nota són les empreses de carburants perquè no hi pugen vehicles de fora a fer benzina.

Encara reclamen ajuts pel gasoli professional?
Ja no és una demanda. Pel quilometratge i la utilització de vehicles no contaminants ja tenim una part de retorn de l'impost.

Com els tracta el Govern?
Som una mica privilegiats en aquest aspecte. No és que ens tractin ni bé ni malament, el que sí que fan és escoltar-nos. A vegades, evidentment, podrien fer més, però hi ha qüestions que depenen del teu país i altres que depenen d'un tercer. Hi ha coses que ens agradaria que fossin diferents, com ara que es redacti un acord de transport amb Espanya, que fins ara és només un acord verbal.

FONT/FOTO - Diari Andorra.ad