L'any passat, Andorra va importar 786 milions d'euros de l'Estat espanyol, el 90% de Catalunya

Els transportistes de mercaderies busquen alternatives per poder fer la seva feina davant l'avís de tall de la N-145 d'aquest dimecres, organitzat pel Comitè de Defensa de la República (CDR) de l'Alt Urgell. El gerent de l'Associació de transportistes de mercaderies i carburants, Víctor Filloy, ha explicat que durant la jornada d'aquest dimarts s'han avançat diversos viatges i altres s'han traslladat a dijous.

A més, "tot el que puguem ho derivem al sud de França"; és a dir, que en lloc de proveir-se de mercaderies de majoristes catalans ho faran de proveïdors francesos de l'àrea de Tolosa i Perpinyà. Alguns dels productes que s'importaran des del nord són els carburants (hi ha una alta demanda de combustible, sobretot per a calefacció) i els productes peribles, com la fruita i la verdura.

Els transportistes han parlat aquest dimarts al matí amb Protecció Civil perquè avisin l'organisme que gestiona les carreteres de França que aquest dimecres hi haurà més flux de camions andorrans. Amb tot, la neu pot provocar que l'accés estigui tancat i no es pugui circular ni pel sud ni pel nord.

Sense entrar a valorar el motiu del tall de la via, Filloy ha recordat que "això provoca pèrdua del poder de venda als majoristes Catalans". L'any passat, Andorra va importar un total de 786 milions d'euros en mercaderies, de les quals un 90% provenien de Catalunya. "La pèrdua econòmica afecta tant a Andorra com a Catalunya", insisteix el gerent dels transportistes. Filloy subratlla que "Andorra és un motor econòmic per a l'Alt Urgell i la Cerdanya, som vasos comunicants", i si els talls de carretera es repeteixen sovint, i si sumen accions de boicot al principat, el mal serà mutu.

A més segons Filloy, ".. Tenint en compte les darreres aturades i la de demà, molts transfronterers no arribaran o arribaran tard al seu lloc de treball, i sumant la possible afectació a l'economia interna per les pèrdues que el tall ocasiona, probablement els primers afectats serien els mateixos treballadors fronterers que corren el perill de perdre els llocs de treball"