La presidenta de l'Associació de Transportistes de Mercaderies i Carburants, Paqui Barbero, exposa que el principal objectiu que s'ha marcat la junta de l'entitat després de ser reelegida per a quatre anys més és la llei del transport. Indica que en els darrers cinc anys el sector ha perdut al voltant del 40% d'empleats i d'empreses, però sembla que ara s'ha aconseguit una estabilització.
¿Quins són els objectius de la nova junta directiva?
Bàsicament són els mateixos que en els últims quatre anys perquè no hem evolucionat gaire. Treballem insistentment però costa poder arribar a assolir tots els assumptes que tenim començats. Per això ens hem tornat a presentar els mateixos membres per veure si en aquests quatre anys que ens queden podem aconseguir sobretot la llei del transport, per la qual sempre hem lluitat.
Seria la prioritat.
Aquesta és la prioritat. Amb la llei del transport també vindrà el conveni amb Espanya sobre el transport. Fins ara hi ha un acord de paraula però res per escrit que marqui les regles del joc. Està enviat a Madrid i, si tot va bé, al març se signarà.
¿Quin impacte tindrà aquest conveni?
Farà que tinguem els mateixos avantatges i inconvenients que hi ha en una banda i a l'altra. Espanya és diferent perquè és a la comunitat i té un ventall de possibilitats, però nosaltres, com a mínim, cal que tinguem les mateixes a Espanya que quan ells vénen a Andorra. Farà que estiguem en igualtat de condicions amb els transportistes espanyols.
¿I per quan la llei del transport?
El ministre ens ha dit que està embastada i que abans del primer semestre d'aquest any entraria. Si estigués a finals d'any ja estaríem satisfets.
¿Per què és necessària aquesta llei?
Igual que el conveni amb Espanya, la llei regula com és el transport a dins del Principat. Ara qualsevol transportista pot venir a fer la feina i com que no hi ha una llei que especifiqui què és el que ha de tenir un vehicle o quina és l'autorització que ha de portar, aquí ve tothom sense necessitat de cap documentació ni compliment de normativa. En canvi, nosaltres quan passem la duana hem de complir totes les normes comunitàries i de cada Estat. L'objectiu és que vingui tothom que vulgui però complint la normativa d'Andorra.
Han lamentat moltes vegades l'intrusisme que pateixen. ¿Permetrà posar-hi remei la llei del transport?
Amb la llei del transport podrà venir qualsevol transportista estranger però complint la normativa andorrana a més de l'europea. Nosaltres necessitem una autorització per sortir a fora. Cal que ells també la necessitin per venir. També cal dir que hi ha poques normatives, però les que hi ha no es compleixen perquè hi ha poc control. Només tenim un inspector de transport, i amb totes les tasques que té no pot arribar a tot arreu. La gent del sector sí que fa denúncies però mentrestant el vehicle ja ha marxat.
Així, ¿a més de la llei cal un control més gran?
Sí, però un cop hi hagi la llei s'aniran aturant els vehicles a la duana i ja es faran les comprovacions. Això ja regularia el mercat. Almenys així ho esperem.
Una de les reivindicacions que ha fet diverses vegades l'associació és la millora dels accessos a França. ¿Poc satisfets, veritat, de la resposta del país veí?
Sí, però també entenem que ho tenim molt difícil perquè no depèn del nostre Govern, depèn del Govern francès, i com a tot arreu no hi ha diners ni voluntat i no es podrà arreglar. Ja ens ho han dit ben clar. La carretera és la que és. Hi haurà alguna millora pel que fa a allaus. Nosaltres demanàvem que es fes com anys enrere, en què es permetia el pas en un horari determinat i amb totes les regles de seguretat. Que es pugui passar i que no passi com l'última vegada, en què van tancar dotze dies. Això és una despesa enorme per a les empreses de transport i per al mercat en general. El nostre problema, però, és una mica més greu perquè quan deixen passar els turismes els camions a partir de 19.000 quilos no els deixen passar.
¿Coneixen les pèrdues que comporta haver de passar per Espanya?
No, però encareix el viatge entre un 40% i un 50%. Per sort, aquest any, després de la reunió sí que ens han dit que el primer és la seguretat i que no faran gaire cosa més, però sí que és cert que si abans quan nevava una mica ja es tancava el pas als camions, en les nevades que hi ha hagut aquest any no han tancat dos o tres dies. Potser només han tancat unes hores i s'ha tornat a obrir de seguida. Potser allò de què hem estat parlant ha servit d'alguna cosa. A finals d'any hi va haver les últimes incidències, però tot el mes de gener i febrer no n'hi ha hagut pràcticament. A més, la informació és bona.
També fa temps que demanen que es restableixi el descompte per passar pel túnel d'Envalira. ¿Hi ha algun acord?
Ho hem demanat. Després del canvi de director del túnel els descomptes es van eliminar. Nosaltres ho continuem intentant però no creiem que en traguem gran cosa tret que vingui un nou director amb una altra mentalitat. La direcció actual pensa en un descompte si passessin molts camions però que mai seria un 50%, que és el que teníem. Per un 5% o 10%, que és el màxim que fa, doncs que cada empresa sigui la que triï. Si la carretera està bé, tots els camions passen pel port.
El que sí que ha millorat són els accessos a Espanya.
Estem satisfets. I també estem satisfets perquè les cisternes des de fa un mes tenen pas ràpid a la duana espanyola. Han tingut en compte que tenir tantes cisternes estacionades en aquesta zona era perillós. Abans hi podia haver deu o dotze cisternes aturades. El tràmit de duana podia trigar entre una hora o una hora i mitja i això provocava una acumulació de cisternes a la zona de duana. Ara ja està tot preparat i quan arriben gairebé ni es paren.
¿Quina és la salut del sector?
Des del 2008 fins al 2013 les empreses de transport han passat de 51 a 34. I de 500 empleats a poc més de 300.
¿Quines són les perspectives de futur?
Mentre hi hagi aquesta facilitat perquè tothom pugui venir i exercir com es fa ara serà difícil que el sector pugui remuntar. Evidentment, va molt lligat a l'economia. Aquí tot entra per carretera. En el moment que s'activi el consum intern es transportarà més i les empreses podran tenir millors resultats. Si no es reactiva l'economia és difícil que es puguin crear noves empreses o que les que hi ha puguin contractar més personal.
En tot cas, més avall creu que ja no es pot anar.
Exacte. Les empreses que tenien un o dos empleats han tancat, moltes s'han fusionat (amb la reducció de personal que això comporta) i ara crec que estem amb el mínim. Així podem cobrir el consum intern i el poc que es pot fer de més perquè si s'anés més a la baixa voldria dir que tota l'economia ha baixat en picat i en principi no sembla que sigui així. Sembla que tot s'ha estabilitzat.
¿Les empreses que han tancat eren les més petites?
La majoria d'empreses que han desaparegut són petites, amb pocs treballadors, i també hi ha força autònoms. Les que menys han tancat són les que tenien més treballadors.
¿Hi ha algunes mesures que facilitarien la reactivació?
El fet que hi hagi un mínim de normativa i que no passi com ara, en què estàs viatjant a qualsevol punt d'Europa i veus per internet una càrrega per a Andorra i l'agafes perquè tothom pot venir tranquil·lament, hi ajudarà. Nosaltres per anar a Espanya o a França necessitem una autorització i si no la portes ja tens una sanció important. També esperem poder anar a tot Europa ara que el Govern està fent passos en aquest sentit. Per fer transports a tot Europa cal que Andorra tingui acords de reciprocitat. Per exemple amb Itàlia no en tenim cap, tot i que està en tràmit des de fa temps. Aquí cada setmana vénen vehicles italians, però nosaltres no podem anar allà.
També havien demanat una millora dels aparcaments.
Sí. L'única cosa que vam aconseguir és l'aparcament al costat del Comunal, però només són sis places per a empreses andorranes. El que demanàvem era un aparcament per a camions d'aquí però també de fora, perquè quan vénen a descarregar no tenen cap espai. Això fa que tothom aparqui on pot i de vegades potser hi han de passar la nit perquè han descarregat tard o ho han de fer el dia següent. Això dóna molt mala imatge.
font i imatge: bondia.ad