El tall a Luzenac eleva en 150.000 euros el cost per als transportistes

L'alternativa per anar a Tolosa, que és desviar-se fins a Perpinyà, fa doblar els quilòmetres i el temps i costa 380 euros més per viatge.

Les restriccions a la circulació de vehicles pesants (més de dotze tones) a la població francesa de Luzenac a conseqüència de l'esllavissada que a final de març va afectar l'RN-20 estan suposant un important maldecap per al sector del transport andorrà.

Així ho ha explicat al Diari el gerent de l'Associació de Transportistes (Atmca), Víctor Filloy. Els càlculs situen que la despesa afegida que comporta l'única ruta alternativa possible per enllaçar el Principat amb Tolosa se situaria mentre duri el tall en una xifra superior als 150.000 euros.

La carretera roman tallada des de la tarda del 28 de març, quan una esllavissada va fer caure sobre la via una important quantitat de roques i pedres. A més, la zona continua molt inestable i, per tant, les autoritats entenen que, encara que es pugui retirar el material, no seria segur circular-hi. El trànsit es desvia pel centre de la població, però cal creuar un pont sobre la via del tren que, per la seva estructura, no suporta un excessiu pes i, per això, s'ha vetat el pas de vehicles de més de dotze tones. Aquests dies han començat uns treballs per intentar reforçar el viaducte i, d'aquesta forma, mirar si és factible posar fi a aquesta restricció, uns treballs que s'allargaran unes dues setmanes.

Per tant, la previsió és que, com a mínim, la situació s'allargaria un total de quatre o cinc setmanes –el temps que ja ha passat més el termini de les obres en curs–. I això sempre que aquestes actuacions serveixin realment per permetre el pas de tot tipus de vehicles pel viaducte d'entrada a Luzenac, ja que, com apunta Filloy, "únicament ens han dit que potser, i només potser, podran permetre passar". A banda, hi ha trams de la desviació on tampoc no és clar que tots els camions puguin circular.

Una alternativa molt costosa

Segons les dades de l'Atmca, les empreses andorranes realitzen uns 100 viatges setmanals per aquesta via. Transporten carburant, aliments, paqueteria o fins i tot, en algun cas, gas. De fet, els propers dies està previst que s'hagin de dur el tabac recollit als camps a Tolosa, fet que suposa un mínim de vint camions. I per a tots ells el trajecte alternatiu suposa una volta enorme. En concret, han d'agafar la ruta cap a Perpinyà i d'allà a Tolosa, camí que, a més, no poden fer de set de la tarda a sis del matí per les obres que s'estan fent a l'N-116 al seu pas per Olette. Un trajecte de 184 quilòmetres i poc menys de quatre hores que es converteix en un de 372 i més de sis.

Segons els càlculs facilitats des de l'entitat, això suposa una despesa extra de 150 euros en carburant, 150 més per la necessitat de dur un altre xofer al vehicle, ja que s'excedeix el màxim de temps que pot conduir un únic treballador, i 78 més en peatges. En total, gairebé 380 de cost afegit. Multiplicat pels 100 viatges setmanals i per les setmanes que es preveu que s'allargui el tall, més de 150.000 euros.

Una despesa extra que, de fet, moltes empreses han decidit no assumir. Ja són vàries les que han canviat de proveïdor i n'han buscat un d'espanyol per evitar un increment de costos que no poden assumir. Però no totes ho poden fer, es posa en relleu des de l'associació, que també es mostra especialment descontenta per la solució triada per les autoritats franceses. Filloy defensa que seria molt més eficaç atacar directament la zona de l'esllavissada per netejar la via i assegurar-la que no pas reforçar el pont. "No tenim garanties que aquestes obres ens solucionin la situació. La solució bona és arreglar la carretera", posa en relleu el gerent de l'Atmca, que no amaga un important malestar amb les autoritats gal·les. "Molts cops, des de l'ambaixada ens han demanat que es potenciïn els vincles amb l'Arieja i que fem més intercanvis empresarials, però es veu poc interès per solucionar les vies d'accés", apunta el responsable de l'entitat, que recorda els continus problemes existents a l'hivern per sortir o entrar per la frontera del Baladrà pels talls de la carretera a conseqüència de l'acumulació de neu.

font: diariandorra.ad